L’OCELL ROIG –
L’ocell roig venia tot l’hivern
i esperonava el paisatge
com res més no ho hauria pogut fer.
És ciar que m’agraden els pardals,
els meus estimats de color fosc,
tants i tan afamats.
Soc ocellaire de Déu temorós.
Sé que Ell té molts fills,
no tots tan atrevits.
Encara, per la raó que sigui
potser perquè l’hivern és tan llarg
i el cel tan blau fosc,
o potser perquè el cor s’estreny
cada vegada que s’obre-
estic agraïda
que l’ocell roig vingui tot l’hivern
i esperoni el paisatge
com res més no ho podria fer.
=================================
Lectura poema ‘Red bird’ -versió original- en la veu de la rapsoda Daniela Brown
Red Bird
Red bird came all winter
firing up the landscape
as nothing else could.
Of course I love the sparrows,
those dun-colored darlings,
so hungry and so many.
I am a God-fearing feeder of birds.
I know He has many children,
not all of them bold in spirit.
Still, for whatever reason
perhaps because the winter is so long
and the sky so black-blue,
or perhaps because the heart narrows
as often as it opens-
I am grateful
that red bird comes all winter
firing up the landscape
as nothing else can do.
Traducció i pròleg de Corina Oproae
(Godall edicions, 2018)
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL
Compra el llibre aquí
