VÍDEO-LECTURA
POEMA
| SNOW The room was suddenly rich and the great bay-window was Spawning snow and pink roses against it Soundlessly collateral and incompatible: World is suddener than we fancy it. World is crazier and more of it than we think, Incorrigibly plural. I peel and portion A tangerine and spit the pips and feel The drunkenness of things being various. And the fire flames with a bubbling sound for world Is more spiteful and gay than one supposes— On the tongue on the eyes on the ears in the palms of one’s hands— There is more than glass between the snow and the huge roses. | NEU La sala es va enriquir de sobte i el gran finestral fresava neu, iroses roges contra seu, calladament col·laterals i incompatibles: el món és més sobtós del que ens afigurem. El món és foll, més foll del que ens pensem, incorregiblement plural. Pelo i esgrillo una mandarina i n’escupo els pinyols i sento l’embriaguesa de la diversitat de les coses. I el foc crema amb un so borbollant perquè el món és més maliciós i alegre del que suposes –a la llengua als ulls a les orelles als palmells-, hi ha més que vidre entre la neu i les enormes roses. |
Del llibre LA BELLA DAMA SENSE PIETAT
Traducció de: MIQUEL DESCLOT
Edicions VITEL·LA, 2021
REFERÈNCIES
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a LLETRES BÀRBARES
Ressenya de Juan Arabia a Revista CLARIN
EL LLIBRE
Compra el llibre AQUÍ
SEMBLANÇA
La poesia de Louis MacNeice, en un primer moment coneguda per formar part de l’Auden Group, és avui considerada, per poetes i estudiosos, d’una influència cabdal dins de la gran tradició de la poesia irlandesa i, entre els membres del grup, l’única d’un interès creixent fins als nostres dies, salvant la del seu amic W. H. Auden. El to confessional, la singular destresa amb què expressa el dolor i l’entusiasme pels aspectes corrents i suposadament superficials de la vida com a reveladors de motivacions més profundes o amagades de l’ésser humà, fan de la seva obra una de les més autèntiques i sensibles.
Proclamat per T. S. Eliot «el poeta dels poetes», MacNeice defensava una poesia impura que superés els dogmes dels gegants de generacions precedents, abraçant un marcat sentit social de la creació poètica que trobava a faltar en Yeats, així com una implicació personal i vital, tan opaca en Eliot. Els seus millors versos, a vegades irònics i fins i tot brutals, a vegades delicats i tendres, sovint entre el surrealisme i l’expressionisme, denuncien els ritmes violents de la vida contemporània, manifesten una existència «incorregiblement plural» o es remunten a escenes de la seva joventut. Amb una aparent senzillesa que gairebé oculta la intensitat i complexitat dels seus recursos literaris, la seva veu poètica ens transporta a límits boirosos entre la realitat i la fantasia, i ens deixa, en tant que lectors encisats, a les portes del misteri.
BIOGRAFIA
Louis MacNeice (Belfast, 1907 – Londres, 1963) va ser un poeta i dramaturg irlandès. Nascut a Belfast, als deu anys ingressa en un internat a Anglaterra, país en el qual viuria la resta de la seva vida. Serà a Oxford on conegué a Auden, al cercle del qual ja pertanyien Stephen Spender i Cecil Day-Lewis, i entrarà a formar part del seu grup, si bé no comparteix del tot les seves idees polítiques: MacNeice sempre serà un escèptic i un outsider.
Ja consagrat com un dels poetes més importants de la dècada dels trenta gràcies al seu llibre Poems de 1935, MacNeice visita Espanya en dues ocasions, en 1936 i 1937, durant la Guerra Civil. Les impressions que li causa, al costat de la sensació que Anglaterra es dirigeix cap a una guerra inevitable amb Alemanya, es plasmaran en Diari de tardor, escrit al llarg de la segona meitat de 1938. A més d’escriure nombrosos llibres de poemes, va col·laborar amb diverses peces per a la BBC i va escriure un grapat d’obres de teatre (amb col·laboracions ocasionals de Benjamin Britten). La seva adaptació de l‘Agamèmnon d’Èsquil continua sent canònica.