VÍDEO-LECTURA
POEMA
| ПАРУС | LA VELA |
| Белеет парус одушокой В тумане моря голубом!.. Что ищет он в стране далекой? Что кинул он в краю родном?. Играют волны л— ветер свищет, И мачта гнется и скрыпит… Увы! он счастия не ищет И не от счастия бежит! Под ним струя светлей лазури, Над ним луч солнца золотой… А он, мятежный, просит бури, Как будто в бурях есть покой! | Sola, una vela blanca es bada al blau del mar, calitja enllà. ¿Què cerca en inclement contrada? ¿Què deixa al lloc d’on va salpar? Brama l’oratge i l’ona dansa i el pal gemega en el ventpluig. Mes ai!, ni cerca benaurança ni de la benaurança fuig. El mar la bressa amb blau de festa i el sol la banya amb or suau; ella, però, vol la tempesta, com si en el grop sabés la pau. |
Poema de: MIKHAÏL LÉRMONTOV
Del llibre: ‘Galoparé a l’estepa com el vent’
Traducció: Arnau Barios i Miquel Desclot
Editorial ALPHA, 2014
EL LLIBRE
Compra el llibre AQUÍ
REFERÈNCIES
Article de Gonzalo Aragonés a LA VANGUARDIA
Article de Solange Doyharçabal a RED CULTURAL
BIOGRAFIA
Mijaíl I. Lérmontov (Moscou, 1814–Piatigorsk 1841). Poeta i novel·lista romàntic, considerat com el Byron rus. Després de cursar estudis universitaris, va ingressar a l’escola militar de Sant Petersburg. Influït inicialment per Pushkin, en 1837 li va dedicar la triava La mort del poeta, en la qual culpava a la noblesa del dol en què aquest va trobar la mort, a causa de la qual cosa Lérmontov va haver d’exiliar-se al Caucas. Les seves obres van ser severament censurades per la seva apassionada defensa de la llibertat i per les seves opinions antireligioses, però també van contribuir a suscitar l’interès pel folklore del poble rus. Va morir en 1841 al Caucas, com a resultat d’un dol que li va enfrontar a un company seu, també oficial. A pesar que només comptava 26 anys en el moment de morir, Lérmontov havia demostrat ser un brillant escriptor dotat d’un enorme talent, fins al punt que va ser aclamat com a successor de Pushkin i dipositari de la millor tradició de la literatura russa.