NELLY SACHS, poema ‘Chor der Bäume’, en la veu de Claudia Kálasz

D’un altre temps i alhora de tan a prop ens arriba la veu lírica de Nelly Sachs, distingida amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1966 per haver interpretat el patiment del poble jueu amb una força punyent. Llavors Nelly Sachs era conscient de que la “línia doblegada del dolor” del seu llenguatge, “die schmerzgekrümmte Laokoonlinie”, com deia, distava de la línia recta del nou llenguatge poètic que sorgia en aquells anys rebels. Potser esperava que les dues línies poguessin coexistir, però no va ser així. A l’edat de 79 anys, Nelly Sachs va morir el 1970 a la ciutat d’Estocolm on havia trobat exili.

Cinquanta-un anys després, el poeta i traductor Feliu Formosa rescata la seva poesia gairebé oblidada, traslladant al català el cicle “Als estatges de la mort” – “In den Wohnungen des Todes”. El llibre l’ha publicat Adesiara en edició bilingüe, amb anotacions, una cronologia i un epíleg il·lustrador de Heike van Lawick. Es tracta del primer poemari que Nelly Sachs va dedicar a les víctimes de la Shoa. Publicat l’any 1947, encara avui colpeix el seu títol esgarrifosament paradoxal, Als estatges de la mort. Nelly Sachs, filla d’una família jueva de l’alta burgesia de Berlín, va poder sobreviure l’extermini del poble jueu a Suècia, però no va poder escapar-se del patiment i del dolor de les seves germanes i germans morts. Deia que la mort li havia ensenyat trobar les paraules. De fet, des de la seva capacitat de compassió neix un nou llenguatge, un llenguatge trencat pel dolor. Tan la seva poesia com la del seu amic Paul Celan varen salvar la llengua travessant les tenebres del llenguatge dels botxins i varen deixar palès que la poesia desprès d’Auschwitz no és cap barbaritat si incorpora la resistència a l’oblit. (Text de Claudia Kálasz)

NOTA: Respecte la música, Lori Laitman va escriure les cançons I Never Saw Another Butterfly que recullen les paraules d’esperança i desolació escrites pels nens empresonats en el camp de concentració de Terezín. La commovedora música s’inspira en poemes de la Premi Nobel Nelly Sachs que reflexionen sobre la vida i la mort.

Chor der Bäume

O ihr Gejagten alle auf der Welt!
Unsere Sprache ist gemischt aus Quellen und Sternen
Wie die eure.
Eure Buchstaben sind aus unserem Fleisch.
Wir sind die steigend Wandernden
Wir erkennen euch –

O ihr Gejagten auf der Welt!
Heute hing die Hindin Mensch an unseren Zweigen
Gestern färbte das Reh die Weide mit Rosen um unseren Stamm.
Eurer Fußspuren letzte Angst löscht aus in unserem Frieden
Wir sind der große Schattenzeiger
Den Vogelsang umspielt –

O ihr Gejagten alle auf der Welt!
Wir zeigen in ein Geheimnis
Das mit der Nacht beginnt.
Cor dels arbres
 
Oh vosaltres, tots perseguits en aquest món !
Fonts i estrelles es mesclen al nostre llenguatge
com al vostre.
Les vostres lletres són fetes de la nostra carn.
Som els emigrants que s’eleven,
Us reconeixem –
 
Oh els perseguits en aquest món !
Avui penjava la cérvola humana de les nostres branques,
Ahir acoloria el cabirol els prats amb roses al voltant del nostre tronc.
La por de l’última de les vostres petjades, diluïu-la en la nostra pau.
Som el gran indicador d’unes ombres
Que el cant dels ocells envolta –
 
Oh vosaltres, tots perseguits en aquest món !
Apuntem cap a un secret
Que comença amb la nit.

Títol del llibre: In den Wohnungen des Todes (Als estatges de la mort)

Traducció: FELIU FORMOSA

Publicat a Editorial ADESIARA, 2021

Ressenya d’Andreu Blai a LA VEU DELS LLIBRES

Article de Feliu Formosa a VISAT.cat

Ressenya de David Castillo a EL PUNT AVUI

Compra el llibre AQUÍ

Nelly Sachs (Berlín, Alemanya, 10 de desembre de 1891 – Estocolm, Suècia, 12 de maig de 1970) fou una escriptora i poeta alemanya, de religió jueva, nacionalitzada sueca. Després d’estudiar música i dansa, decidí dedicar-se a la poesia.
El 16 de maig del 1940, davant l’avanç imparable dels nazis i la cruenta persecució als jueus, va emigrar a Suècia, i s’establí definitivament a la ciutat d’Estocolm, on es relacionà amb Selma Lagerlöf i Hilde Domin. Morí en aquesta ciutat el 12 de maig del 1970.
Va iniciar la seva obra als 17 anys, i es pot dividir en dues fases: una d’inicial en la qual va escriure poesia romàntica, i una segona, a partir de la Segona Guerra Mundial, que va desenvolupar al voltant del tema jueu.
L’any 1966, fou guardonada amb el Premi Nobel de Literatura per la seva escriptura excepcionalment lírica i dramàtica, que interpreta el destí jueu amb una força commovedora. El premi fou compartit amb l’israelià Shmuel Yosef Agnon.
En honor seu s’anomenà el Premi Nelly Sachs, premi literari atorgat bianualment per la ciutat alemanya de Dortmund, i del qual fou la primera guardonada l’any 1961. Així mateix, s’anomena l’asteroide (18396) Nellysachs descobert el 21 de setembre del 1992 per Freimut Börngen i Lutz D. Schmadel. També va guanyar el Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany. (Font: Viquipèdia)

Deixa un comentari