Les esteles dels avions pronostiquen un canvi de temps.
El cel blau. Ratllat pertot, solcat.
Els arbres sense fulles.
L’alè del vent encara lluny.
Garlandes de silencis.
Pregunta als avions cap on van,
qui porten,
si se’m poden endur
–amb els que cohabiten en mi—
perquè aquí les dunes s’han solidificat
i ja no tinc sorra que em faci de coixí.
Pregunta’ls si en els solcs puc plantar-hi
delictes, amors i ferides,
perquè allà on vagi en vull trobar de nous.
Si pot reconèixer les olors
transportar-les i escampar-les
per on la terra s’estripa.
Si cal indexar les paraules i els gestos i les creences.
Pregunta’ls si m’hi poder deixar
fins que els grillons em nuïn amb l’aire,
que m’amari de tot i em desvetlli.
Pròleg de Pere Gimferrer
(Edicions Trípode, 2020)
Ressenya d’Enric Umbert-Rexch a LLAVOR CULTURAL
Entrevista a Sants3 Ràdio d’Eduard Reboll: AQUÍ
Compra el llibre aquí
