| PSALM Niemand knetet uns wieder aus Erde und Lehm, niemand bespricht unseren Staub. Niemand. Gelobt seist du, Niemand. Dir zulieb wollen wir blühn. Dir entgegen. Ein Nichts waren wir, sind wir, werden wir bleiben, blühend: die Nichts-, die Niemandsrose. Mit dem Griffel seelenhell, dem Staubfaden himmelswüst, der Krone rot vom Purpurwort, das wir sangen über, o über dem Dorn. | PSALM Ningú ens pasta de nou de terra i fang, ningú conjura la nostra pols. Ningú. Lloat sies tu, Ningú. Per amor de tu volem florir. Al teu encontre. Un no-res fórem, som, serem encara, en flor: la de no-res, la rosa de Ningú. Amb l’estil tan clarós d’ànima, la pols d’estam i el filament àrids de cel, i la corona ben rogent pel verb purpuri que hem cantat per damunt, oh per damunt de l’espina. |
Poema de: PAUL CELAN
Del llibre: La Rosa de Ningú
Traducció: Arnau Pons
Ramon Farrés: “Les traduccions de Paul Celan al català”
Entrevista de Pere Antoni Pons a revista RELS
Pau Dito Tubau: “Un poeta a contrallum”
Paul Celan per Arnau Pons a revista VISAT
Compra el llibre AQUÍ
Paul Celan (Paul Antschel) va néixer el 1920 a Czernowitz, la capital de la Bucovina, Romania (avui Ucraïna) en una família jueva d’expressió alemanya que va patir la persecució nazi amb la participació del feixisme romanès i de l’ucraïnès. El pare, Leo Antschel, fidel al sionisme, va voler que el seu únic fill rebés una educació jueva i que aprengués hebreu. La mare, Friederike Schrager, oberta a l’assimilació, el va iniciar en la poesia alemanya. Tots dos van ser deportats a un camp de Transnístria; ell va morir de tifus al cap de poc temps i ella d’un tret a la nuca. En certa manera, la mare li havia llegat una missió: ser poeta en aquella llengua de la mort, llengua materna i dels botxins. Paul Celan posseïa el fons de melangia necessari per a una tal empresa i el do de saber treballar amb la negativitat d’una experiència com aquella. Després d’estar-se a Bucarest i a Viena, es va instal·lar a París el 1948. Es va tirar al Sena el 1970.