JUNY –
Els ulls, tan avesats a veure la tenebra,
quan la cortina cau com cau un marbre obscur.
El blau metàl·lic crema, obstinat, la palpebra,
no del ciclop: el teu, i amb tu, i en tu, més pur,
el blau de la fredor i dels aiguats, el blau
floració d’escata i de foc de dofins,
quan les aigües prometen -mai, però més: allau-
intensament als ulls cremen tots dos jardins.
No: més. Espera. Cau sobre els ulls avesats
a la tenebra -un foc com de robins i cendra.
No se sent res. La sala. Com cauen els aiguats.
L’obscuritat promesa als meus ulls és més tendra.
(Edicions 62, 1981)
Critica de Jaume Coll Mariné a LA LECTORA
Article d’Andrea Pereira a la revista REDUCCIONS
Gran poeta i sempre tendre!
Efectivament, un dels grans!!