“La poesia és aquest cant que no es percep, aquest espai on no podem romandre; aquesta clau que sempre cal tornar a perdre. Si deixa de ser intangible, si deixa de ser incerta, si deixa de ser en un altre lloc (caldria dir: si deixa de no ser?), es malmena i deixa d’existir. Aquest pensament em sosté en les dificultats.” (P. Jaccottet)
“El lector se sent atret per la bellesa d’una prosa de ritme molt particular (de vegades adopta el ritme de l’alexandrí), amb inspiracions mediterrànies que ens són molt properes i amb una indagació sobre la llum i els seus matisos i transformacions, literalment fascinants.” (Antoni Clapés)
Traducció: Antoni Clapés
Publicació: Lleonard Muntaner, 2016
Article d’Antoni Clapés a NÚVOL
Article de Jordi Nopca a ARA-LLEGIM
Article de Jordi Llavina a EL PUNT AVUI
Article de Víctor Obiols a ARA-LLEGIM
Article de Biel Mesquida a EL PERIÓDICO
Article de Xavier Serrahima a RACO DE LA PARAULA
Compra el llibre AQUI
Philippe Jaccottet, potser el més gran dels poetes francesos del segle XX, va néixer a Moudon (Vaud, Suïssa) el 30 de juny de 1925 i va morir el 24 de febrer del 2021 a Grignan (La Drôme, França). En acabar els estudis de Lletres a Lausana va fer un viatge a Itàlia, on va conèixer el poeta Ungaretti, amb el qual va mantenir una llarga amistat —plasmada en una correspondència de gran interès literari—, gràcies a la qual li nasqué la passió per la traducció. El 1946 es traslladà a viure a París, on va treballar com a traductor, i va fer amistat amb Francis Ponge, Yves Bonnefoy, Jacques Dupin, André du Bouchet i Pierre Leyris. Després de casar-se amb la pintora Anne-Marie Häsler, el 1953 va abandonar París i la seva mundanitat, i es va instal·lar a Grignan.
La seva escriptura —doblada en prosa poètica i poemes versificats— està formada per una setantena de llibres, entre els quals A la llum de l’hivern, editat per Lleonard Muntaner Editor el 2013. (de la web de Lleonard Muntaner Editor)