Virgili, el poeta nacional romà i un dels grans autors de la literatura occidental, va acabar d’escriure el 29 aC les Geòrgiques, poema didàctic sobre les feines del camp. Aquesta edició recull el llibre segon, que Virgili dedica als arbres en general, però inevitablement el cep hi té una presència destacada. El poeta no se n’amaga i els versos inicials del llibre, que constitueixen un breu himne a Bacus, ja anuncien el protagonisme que hi tindrà la cura de la vinya. El llibre segon de les Geòrgiques conté més de cinc-cents cinquanta versos, que Pau Sabaté ha traduït del llatí mantenint-ne els hexàmetres. Geòrgiques. Llibre II de Virgili és el número 23 de la col·lecció Envinats, que vincula el vi amb les arts i la creació.
Pau Sabaté (Barcelona, 1989) és llicenciat en Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona i traductor. Del grec antic, ha traduït la Ilíada, una antologia de Safo i L’enemic de la barba de l’emperador Julià. Del modern, ha traslladat al català L’última temptació de Nikos Kazantzakis i ha revisat la traducció de Joan Sales de El Crist de nou crucificat, del mateix autor. L’any 2020 va guanyar el Premi Ciutat de Tarragona Vidal Alcover per una traducció en vers dels bucòlics grecs. És secretari de l’Associació Catalana de Neohel·lenistes i col·labora assíduament a la revista Torre dels Vents.
Collibus an plano melius sit ponere uitem
quaere prius. si pinguis agros metabere campi,
densa sere (in denso non segnior ubere Bacchus);
sin tumulis accliue solum collisque supinos,
indulge ordinibus; nec setius omnis in unguem
arboribus positis secto uia limine quadret…
I si és millor plantar la vinya als turons o a la plana,
demna-t’ho abans. Si mesures els camps d’una terra fecunda,
sembra-la espessa, que Bacus no lleva menys fruit quan és densa;
si, en canvi, és un sòl amb pendent i ple de turons i de costes,
deixa espai entre els rengles i, un cop hi plantis els arbres,
no hi quadris menys cada espai amb camins traçats a plomada…
Poema ‘Collibus an plano…’ (fragment)
del llibre GEÒRGIQUES – LLIBRE II –
de Publi Virgili Maró (c. 70 aC – 19 aC)
Versos 273-278
Traducció de Pau Sabaté
Publicat a VIBOP Edicions, 2024
Ressenya de Joan Llobera a NÚVOL
Ressenya de Bartomeu Obrador a la revista LA LECTORA
Ressenya d’Alba Gallen a la revista ARRELS
Article de Jaume Medina a SERRA D’OR
Compra el llibre AQUÍ
Virgili, fill del terrissaire Maró i d’una dona lliberta, anomenada Magia. El pare, home laboriós i intel·ligent, pogué recollir una petita fortuna, a força de treballs i privacions, cosa que li va permetre donar al fill una bona educació. Virgili estudià a Cremona fins als disset anys; el 15 d’octubre de 699 de la fundació de Roma vestí la toga viril i passà a Milà a continuar els seus estudis. Un any després el trobem a Nàpols dedicat al ple coneixement dels autors grecs, especialment d’Homer, Teòcrit de Siracusa i Hesíode, els quals va saber assimilar correctament, tal com es pot veure en les seues obres. També estudià quelcom de medicina, cosmologia, matemàtiques i filosofia. Adquirint, així doncs, una cultura molt universal i selecta, i sobresortint en el difícil art de saber utilitzar allò que s’ha aprés per aplicar-ho amb tota oportunitat en tots els casos en què una descripció o una simple menció d’un tema científic podia donar relleu o interès a llurs descripcions o enumeracions poètiques.