RAMON BOIXEDA, poema ‘Mecànica celeste’, en la veu del mateix autor – Del llibre EL CEL DINS UN POU

MECÀNICA CELESTE

La llum plagiària de la lluna,

la seva forma de brillar

que és la ferida de la nit

i epitafi sagnant del dia

i dels ossos del sol sepulcre

i una alba nova de camí.

La suma de tots els esguards

que hi fan estada al llarg dels segles,

un sediment que cristal·litza

i és erm celeste encès de nit

i les mirades que retorna

als ulls d’aquells que s’hi contemplen.

(LaBreu Edicions, 2022)

Notes al BLOG de l’autor

Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a la Revista CARÀCTERS

Ressenya de Mar Fontana a QUADERN DE LES IDEES

Ressenya de Albert Gener a NÚVOL

Compra el llibre AQUÍ

2 comentaris

Deixa un comentari