| FILL DEL VENT Veus els ulls del teu pare i ja no són els seus, ja són una altra cosa, un riu ben lluny de tu: com si hi hagués un incendi darrere d’un espill el teu pare et mira i tu no el pots mirar. Veus les mans del teu pare i els seus dits et fan por com ratolins que fugen desesperats de l’aigua. Veus el cos del teu pare, ¿i on és la seua força?, ¿on són aquells braços com mapes en relleu, aquells camins de terra entre camps d’arròs verd? ¿Jo he nascut d’aquest cos que no pot treballar, d’aquesta calavera que tant va treballar? Ara veus el teu pare i no saps si ets fill seu i et tornes tan petit com el foc que li queda i t’apagues i t’apagues, fill del vent. |
Poema de RAMON RAMON
Del llibre: COR DESMOBLAT
Publicat a: Edicions de la guerra -2004
Ressenya de Xavier Aliaga a EL TEMPS
Carles Camps Mundó, carta oberta a Ramon Ramon a NÚVOL
Article de Xavier Serrahima a NÚVOL
“…independentment de l’objecte de reflexió, l’escriptor Ramon Ramon defuig el to glacial o distanciat, tracta d’anar al moll de l’os, s’enfarina de dalt a baix. Busca el combat dialèctic, de vegades contra si mateix. És una escriptura directa i colpidora. Res que puga estranyar els lectors de la seua magnífica producció precedent.”(Xavier Aliaga)
Ramon Ramon i Raga (Catarroja, 1970) és un escriptor valencià, autor d’obres de poesia i narrativa. Ramon es dedica professionalment a l’escriptura i a la correcció lingüística. Bona part de les seves obres literàries són de poesia i han rebut diversos premis. Però va ser amb la publicació de No sé què mor. Dietari 2017-2019, un dietari de gènere narratiu, que va assolir el major dels ressons, especialment després que li fora atorgat el Premi Andròmina de narrativa de 2020. L’any 1991, en els seus orígens com a escriptor, quan tenia vint-i-un anys, va publicar el seu primer poemari: A tall d’incendi. De naturalesa realista, l’obra va tenir bona acollida i va ser guardonada amb el Premi Benvingut Oliver de 1991. A continuació va publicar tres obres més de poesia: l’any 1995, Primavera inacabada (premi de poesia Festa d’Elx de 1992); l’any 1999, Contra el desig (Premi Manuel Rodríguez Martínez); i l’any 2004, Cor desmoblat. (Font: Viquipèdia)