AL CRÍTIC LECTOR –
Tant si baixes la vista vers la immunda
gruta de l’Univers, alberg de pena,
on mai no s’ha avingut la llum serena
amb les tenebres de la nit profunda,
com si mires el cel, on claror abunda,
seguint dels signes la daurada vena,
o en la gran bola de fogueres plena,
busques els fonaments on tot es funda;
tant si te’n vas cap a la terra freda,
que un pàl·lid sol amb raigs escassos mira,
o cap al camp que l’equinocci abrasa,
si entres en mar tempestuosa o queda,
o estàs en terra, assossegat o amb ira…
Sempre, fidel lector, seràs un ase.
Adaptació del poema de JOSEP PEDRALS
Article d’Enric Umbert-Rexach a LA VEU DELS LLIBRES
Article de Josep Pedrals a EL PAÍS
Article de Jordi Nopca a ARA-LLEGIM
Article de Pep Valsalobre a NÚVOL
Entrevista a MÉS-3/24 a Albert Rossich i Josep Pedrals
Article d’Enric Querol a FRONTISSA
Article de Joaquim Molas de 1976 republicar a ARA
Del llibre POESIA COMPLETA (Edicions BARCINO, 2022)
Compra el llibre AQUÍ
Gràcies