TRES POEMES –
Hi ha més camp i més arrel i sempre encara una albada;
hi ha tothora al cim, en espera i fremint,
els ulls amb zel d’un esparver
que amb aquest únic xiscle seu
travessen el mur;
Hi ha l’esquerda i més congost:
aquí, tu desferma’t i encén-te amb sals d’amunt
ara en veure-hi!
****************************
Verd bressat amb escorça sobre el camp itinerant
del teu xiprer que et fa de riba
-teu en l’onatge-
que et fa d’espiga
de casalot i de més brasa espectral
que és nau i que t’és cresta:
mira’t i mira
****************************
Hi ha en el galop alçurat de l’au un declivi
ginestes amb crit
tantes cledes
o més blats
el núvol
aquesta pluja alentida de tu:
fondes veus d’arrel que l’acàcia ensenya.
(Editat per Llibres del Segle-Cafè Central, Col·lecció Balbec, 2018)
Epíleg de MONTSERRAT GARCIA RIBAS
Compra el llibre AQUÍ
