ANTÍFONA, 2 –
És teva, aquesta mà que talla amb bisturí
la llum i l’ombra.
La mà que posa la falç negra als dits de l’aigua
i es clou onada endins.
El resquill d’aire buit
clavat enmig dels cossos és teu.
I ho és el vent en zel, descabdellat
en fils de nit, l’ull perenne del sol.
La vida que s’amaga
al fons de la follia, al cel en flor,
serà sempre ben meva.
Converteix la roca en estanys,
la pedra dura en fonts d’aigua viva. (Salm II3)
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL
Ressenya de Mireia Lleó a Revista CARÀCTERS
Ressenya de Jordi Llavina a ARA LLEGIM
Compra el llibre aquí
(Proa edicions, 2022)
