Inútil fugir és la primera traducció que es fa de l’obra de Toma en qualsevol llengua que no sigui el seu italià original. Toma és autor de cinc poemaris creats entre el 1970 i el 1987, any en què va morir quan tenia tan sols trenta-cinc anys. La seva és una mort envoltada de misteri, allò que es coneix com «deixar-se morir, quelcom similar a un suïcidi». La causa oficial va ser una cirrosi hepàtica a causa d’un excessiu consum d’alcohol, però el cert és que «ell havia triat el camí d’aniquilar-se», tal com diu l’escriptora Henar Galán. La prova és la seva poesia, plena de força, una projecció del seu món interior. Toma «va viure i escriure acomiadant-se de la vida», d’un món en què «se sentia estrany» i que rebutjava, ja que no entenia el mecanisme ni la finalitat dels humans. Considerat un dels darrers poetes maleïts, per aquesta espera impacient de la mort, com un enamorat, Salvatore Toma ho transmetia rabiosament a l’escriptura. Era, diuen, «un esperit lliure» que «vivia autoexiliat en una casa de camp», al districte de Ciàncole i allà, en l’aïllament de la província, escriu una poesia molt allunyada de la ideologització neoexperimental que es feia a Roma i Milà. Va percebre la innocència, la ingenuïtat màgica i misteriosa dels animals, i una cosa definitiva que els elevava per damunt de l’home: la puresa i la moralitat. (De la Revista EMPORDÀ, 24-09-23)
Del llibre INÚTIL FUGIR
Traducció de Joan Ramon Lladós
Publicat a PONT DEL PETROLI, 2023
Crítica de Josep M. Fulquet a NÚVOL
Col·loqui del grup VESPERTINA
Article de Rosa M. Fajardo a MÉXICO-SOCIAL
Compra el llibre AQUÍ
Salvatore Toma (1951 – 1987) va ser un poeta italià, nascut a Maglie, província de Lecce, a la regió d’Apulia. Del 1970 al 1983 va publicar sis reculls de poemes: Poesie, Ad esempio una vacanza (A Babi), Poesie scelte, Un anno in sospeso, Ancora un anno i Forse ci siamo. Poeta visionari i apassionat, va aprofundir en el significat de l’amor i la mort, mentre buscava dins l’home i la natura la connexió amb la consciència universal. Salvatore Toma va ser un poeta oblidat pels grans editors. El reconeixement de la seva poesia va arribar l’any 2000 amb la publicació del llibre Canzoniere della morte (Giulio Einaudi Editore), recull a cura de Maria Corti. La seva poesia completa ha estat publicada per Musicaos Editore sota el títol Poesie (1970-1983).
Bellissimo poema, ottima voce
Efectivament. Bell poema d’un gran poeta!