LLIRIS –
El primer lliri del corral, va néixer
un dilluns qualsevol d’un hivern lent,
sense polèmica, discretament:
va ser important tan sols per voler créixer,
i per la voluntat de ser present.
El segon lliri ja duia el teu nom,
desafiava un hivern inclement,
i era important tant pel quan com pel com.
Després vingueren lliris a balquena:
un és un ventre, l’altre és una esquena,
i entre tots sumen el teu esquelet.
Miro el corral, aquest espai estret:
i com més blanca es desplega la flor,
més absurda es torna la meva por.
(Edicions Proa, 2018)
Ressenya de Gemma Medina a LA LECTORA
Ressenya de Miquel Àngel Llauger a ARA-BALEARS
Ressenya de Gerard E. Mur a NÚVOL
Compra el llibre AQUÍ
Un llibre lluminós, nevessari, preciós i aquest poema bellesa nua