NO AMAGAVEN RES, LES FLORS –
Vam equivocar la ruta.
Ara som aquí, assegudes damunt de les maletes
llepant l’eco de l’estació buida.
A tu et tremola la barbeta
com quan t’he ferit sense adonar-me’n
Jo em fumo l’ànsia esquivant l’infinit.
No amagaven res, les flors.
T’agafo el dit petit amb el meu
com si fos un ganxo.
“Anem, amor”
De tornada a casa
collim margarides dels marges
per al gerro buit del menjador.
“les flors no amagaven res,
i amb tot va invadir-me la tristesa.”
ALEXANDRE DE RIQUER
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a LA VEU DELS LLIBRES
Ressenya de Meritxell Matas a CARÀCTERS
Entrevista a Sants 3 Ràdio d’Eduard Reboll: AQUÍ
Compra el llibre aquí
(Godall edicions, 2021)
