ATURA’T –
Atura’t: algú s’ha atansat a l’altra banda del túnel. No senes les passes rovellades de la nit? Recull les fulles que s’acumulen en aquesta entrada, apressa’t, que no en pugui comprar els hiverns. Com arrossega els peus! I l’aigua, com n’és d’eixordadora! Vine, noi, orienta els llums cap a aquell pas, que no ensopegui en l’últim moment. Deixa que el sol dibuixi, amb voluntat, desig i amor, el cercle suprem i que tot plegar tingui l’aparença d’un nou paradís. Com li direm, tanmateix, que això és tot? Que no cal mirar enlloc més? Que tot serà el que fou i que poc és més? Digues, digues si ja ve. Però no, no convé que depassi aquesta porta. Altrament, com la seva alta fantasia podrà pregonament salvar l’immens abisme que ens envolta? Així contenim la vida de la mort, la mort mateixa, els seus inútils vespers, aquesta remor que prové del gran silenci.
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL
Compra el llibre aquí
(LaBreu, 2019)
