Després de tu, el vell taronger
floria cada primavera,
olorosa sang de viva neu
vora el rec de reclosa soterrada.
Em sorprenia i em sorprèn encara.
que no volguessis escapçar-lo,
i l’obstinada queixa amb què et planyies,
lament d’amor, a frec de tórtores callades:
—El taronger només farà taronja amarga.
Irrecuperables es drecen els tarongers,
llegeixo a la terra llaurada de l’oblit,
i m’acompanya el teu enuig quan veig
com s’alcen tortuoses les taronges
i el mateix gust que un dia maleïres,
ara i adés em salva.
Premi Miquel de Palol, 2021
Ressenya d’Enric Umbert-Recach a NÚVOL
Ressenya de Laia Güell a Revista CARÀCTERS
Ressenya de Jordi Llavina a ARA LLEGIM
Compra el llibre aquí
(Edicions Proa, 2021)
