TERESA d’ARENYS (Teresa Bertran), Poema ‘Mai’, en la veu de l’autora – Del llibre HORES

MAI

Ara ja no ho sabré, no sabré mai,

si hi havia cap busca marcant hores 

en el temps aturat. Dos quarts de mai.

I en obrir els ulls, perduda en uns afores

entre l’ésser i el son, sols una veu

dient “he donat hora al seu rellotge,

senyora, ai!, que la vida té un preu,

i una cabuda l’espai que ens allotja”.

Així, ja no sabré mai quin instant 

va esborrar el foc, l’aigua, la terra, l’aire.

Dos quarts d’enlloc, i sentir-me estadant

d’un habitacle que no em pertany gaire

 però vaig, pam a pam, reconeixent…

Cos del meu cos, que m’atreu dolçament.

Del llibre ‘Hores’ dins de: ‘Obra poètica, 1973 – 2015′

(Publicat a Edicions Vitel·la, 2017)

Article de Jordi Llavina a EL PUNT AVUI

Article de Teresa Costa-Gramunt a NÚVOL

Article de Jordi Nopca a ARA-LLEGIM

Article d’Oriol Izquierdo al seu BLOG

Poemes publicats a la revista RELS (Núm. 8 (hivern 2006) amb el títol de Pensaments Simples (Il·lustracions d’Enric Maass)

Compra el llibre d’Obra poètica AQUÍ

2 comentaris

  1. No sabia que Teresa D’Arenys hagués mort.
    Ho sento molt! En Pau descansi.
    La vaig conèixer en un viatge, gran sonetista i molt espiritual.

    1. Margarita, una gran pèrdua la de la Teresa. La recordarem sempre, sobretot llegint-la.
      Una abraçada
      Enric

Deixa un comentari