“Estellés es va detenir en allò elemental, en els petits detalls de la vida quotidiana, i va aconseguir que esdeveniren reveladors. Parla amb un llenguatge proper, quotidià, en el que ens identifiquem tots els valencians, i això li va servir per construir la veu literària d’un poeta que tots sentim nostre perquè parla del que toquem, del que sentim, del que vivim, posant emoció a unes paraules que compartim”. (Àngels Gregori)
“Estellés s’apropia d’allò que més li interessa dels clàssics llatins i els reconstrueix fent ús d’una llibertat creativa que ratlla la genialitat, com ha fet també amb els nostres clàssics medievals, especialment amb Ausiàs March.” (Antoni Espí Cardona)
VERONA
Me n'he vingut a morir a Verona,
així com fan, nafrats, els elefants
Que amb tristos brams i cansament antic
tornen al lloc de la seva naixença
per a morir, com al ventre matern,
segons m'ha dit un veí que en sap molt.
Ha amanegut un jorn com una vela,
alt, com un pi de rodonor solar,
o detrurer, com exemplar xiprer.
Ho mire tot com darrere uns cristalls.
Em note el cor molt petit al seu lloc.
Jo he vingut per a morir només,
i veig, pertot, motius de vida encara.
Entrevista de Ximo Palau a Àngels Gregori a LLEGIR.cat
Any Estellés per Jordi Nopca a diari ARA-LLEGIM
Article de Paco Cerdà a EL PAÍS
Vicent Andrés Estelles entrevistat per Montserrat Roig a l’espai “Personatges” de RTVE
Compra el llibre AQUÍ
Vicent Andrés Estellés és un dels poetes fonamentals de la literatura catalana. La seua obra és una narració íntima i universal de la nostra història recent: la mort i la fam, l’horror de la guerra, la crua postguerra i la derrota col·lectiva. Però també la resistència, l’esperança, la lluita constant i la fràgil alegria. En aquest llibre únic, la primera biografia sobre Vicent Andrés Estellés, el músic i escriptor Pau Alabajos ens acosta al recorregut vital del poeta amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement. Un viatge que parteix dels seus poemes clau per mostrar-nos la vessant més humana d’Estellés. El fill del forner de Burjassot. El periodista compromès acomiadat pel diari on treballava. El poeta que es conjura amb la causa dels explotats i la reconstrucció d’un país vençut. Que igual recitava en una associació de veïns que rebia els màxims guardons de les lletres catalanes. Que es convertí en emblema i matèria primera del moviment popular de la Nova Cançó. I que, mentre la nostra xarxa cultural de base el reconeixia arreu del país, era perseguit i amenaçat per la dreta franquista que encara avui l’intenta censurar. El poeta que va esdevenir la veu d’un poble.