VENUS & ADONIS –
E’en as the Sun with purple-coloured face
Had ta’en his last leave of the weeping morn,
Rose-cheeked Adonis hied him to the chase;
–hunting he loved, but love he laughed yo scorn–.
Sick-thoughted Venus makes amain unto him,
And like a bold-faced suitor ‘gins to woo him.
‘Thrice fairer than myself,’ thus she began,
‘The field’s chief flower, sweet above compare,
Stain to all nymphs, more lovely than a man,
More white and red than doves or roses are:
Nature that made thee, with herself at strife,
Saith that the world had ending with thy life.’
Dues primeres estrofes de ‘Venus i Adonis’
VENUS i ADONIS –
Així que el Sol de rostre purpurí
va abandonar l’aurora enmig de plors,
el jove Adonis va sortir a caçar
-caçava molt; prò es reia de l’amor…
Llavors arriba Venus, tota encesa,
i el pretén seduir tant sí com no:
“Oh tu, tres cops més atractiu que jo!
Flor principal del camp, rara dolçor
que eclipses la bellesa de les nimfes,
del blanc colom i la vermella rosa:
qui et va crear, veient el resultat,
va dir: ‘Després de tu, la fi del món’.
(Dues primeres estrofes de ‘Venus i Adonis’)
Traducció de Joan Sellent
Del llibre ‘Shakespeare, versions a peu d’obra’
(Biblioteca del NÚVOL, 2016)
Pots comprar el llibre AQUÍ
