LA GERMANÍSTICA –
Una dama del nord somrius suaument
jaient al sol en un matí de platja.
Aquesta Llum que la cobreix de sud
esborra en el seu front els pensaments
ínfims i coneguts, els petits tedis
que sempre solen viatjar amb nosaltres.
La seva pell rosada se sent Lluny
d’aquell setembre esquerp i menys benigne
que coneix. Tanca els ulls de color clar
i sap que el mar és verd, el cel serè,
conforme al seu desig meridional.
A la dreta del braç que resta immòbil
reposa un llibre obert cap per avall.
Hi veig el nom de cert autor germànic:
un escriptor inclinat al greu concepte
molt més que a la Lleugera sensació.
Què hi fa, una lectura tan difícil
amb la sorra envaint les seves planes?
Per a què, una tal profunditat
quan la calor vol tornar grocs els fulls?
Dona de daurat pubis que no estimes
en la mateixa llengua amb què jo et canto.
Que distant et percebo en contemplar
la teva silueta refractària.
El teu món és més cert, molt més proper,
quan a l’hivern em tanco solitari
i desxifro hermenèutica alemanya,
o quan al vespre, vora el foc, escolto
un Lied que mho diu tot, o un taciturn
quartet, camí segur entre les boires,
que no quan et tinc ara davant meu
durant aquest instant mediterrani,
i tu ets per a mi plena presència,
diürna veritat i esquiu miratge,
visió que puc tocar amb els dits, i dubte.
Pròleg de Francesc Parcerisas
(Editorial Trípode, 2022)
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a Revista CARÀCTERS
Compra el llibre AQUÍ
