XAVIER MAS CRAVIOTTO, poema ‘I el corb…’, en la veu de l’autor – Del llibre LA LLUM SUBTERRÀNIA

“El llenguatge es la matèria primera. És a partir del llenguatge que crees uns personatges, uns escenaris, tot. Tinc una obsessió malaltissa per cada paraula. Cada mot m’obsessiona en el seu context. Si falla la llengua, ja falla el llibre”.

“Les paraules son màgiques. Tenen un component molt enigmàtic i misteriós. Depèn de com les facis servir, et pot arribar a semblar increïble que formin part del diccionari de la teva llengua”.

I EL CORB, AMB EL BEC….

Words retreated, suddenly afraid

Into the skull of a dead jester

Taking the whole world with them-

But the world did not notice.

(TED HUGUES)

I el corb, amb el bec,

va furgant la metàfora morta;

destria els cucs de la carn;

s’omple el cos de la sangassa putrefacta

i dels coàguls inútils que hi pengen;

picoteja amb la ràbia gastada 

de qui coneix els cadàvers  

pam a pam, com les habitacions d’una casa;  

espicassa amb la calma exhaurida  

de qui comprèn els rampells tremebunds

de la mort, i els abraça.

De cop s’atura i, atent, escolta, 

i l’ombra dels seus ulls imita el pànic 

que fan els dits de la nit 

quan deixen caure sobre el món

la seva hemorràgia negra.

El corb ho sent.

El corb ho sap.

Sap que molt lluny d’aquí,

en la pell magra d’un desert constant,

s’hi va obrint una ferida

plena de boscos.

Ressenya d’Albert Gener a NÚVOL

Compra el llibre AQUÍ

Deixa un comentari