ZBIGNIEW HERBERT, poema ‘Les alienacions del Senyor Cogito’, en les veus d’ANNA BOU (català) i de MACIEJ MILKOWSKI (polonès). Del llibre EL SENYOR COGITO

Versió en CATALÀ

LES ALIENACIONS DEL SENYOR COGITO

El senyor Cogito té als braços

una àmfora càlida d’un cap

la resta del cos és amagada 

la veu tan sols el tacte

observa el cap somnolent 

aliè però ple de tendresa

un cop més

constata tot sorprès 

que tret d’ell existeix algú més

impenetrable 

com una pedra

de fronteres

que s’obren

tan sols per un moment

després el mar el llança

a la riba rocosa

d’una sang pròpia

d’un somni aliè

proveït de la seva pell

el senyor Cogito allunya

el cap somnolent

amb delicadesa

per no deixar

a la galta

les seves ditades

i se’n va

tot sol

cap a la calç dels llençols

Traducció de XAVIER FARRÉ

==========================

Versió original en polonès
Veu de Maciej Milkowski
Subtitulat en català

Alienacje Pana Cogito

Pan Cogito trzyma w ramionach
ciepłą amforę głowy

reszta ciała jest ukryta
widzi ją tylko dotyk

przygląda się śpiącej głowie


obcej a pełnej czułości

jeszcze raz
stwierdza ze zdumieniem
że istnieje ktoś poza nim
nieprzenikniony
jak kamień

o granicach
które otwierają się
tylko na moment
potem morze wyrzuca
na skalisty brzeg

o własnej krwi
obcym śnie
uzbrojony w swoją skórę

Pan Cogito oddala
śpiącą głowę

delikatnie
żeby nie zostawić
na policzku
odcisków palców

i odchodzi
samotny
w wapno pościeli

XVII Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia.

Traducció de XAVIER FARRÉ

Zbigniew Herbert (Lvov, 1924 – Varsovia, 1998)

Ressenya de Xènia Dyakonova a ARALLEGIM

Compra el llibre AQUI

(Cafè Central, 2021)

Deixa un comentari